dilluns, 29 d’octubre del 2007

Monges de clausura de Sant Daniel 1960


Mirant les coses amb el temps i la distància ens adonen que en segons quines coses van cabien encara que molt lentament.
Aquesta fotografia es el dia de la Benedicció de l’abadessa del Monestir de Sant Daniel a Girona, mes o menys els principis de l’any 1960, Benedicció feta per l’abat de Montserrat, Aureli Mª Escarré, l’abadessa es deia i es diu Domna Maria Caterina Torra Miró.
El Monestir de Sant Daniel es una joia arquitectònica del romànic, restaurada en tot el que ha estat possible, el claustre ara visible es una meravella.
Però tornat una mica al que ens interessa, i es el que m’agradaria remarcar, es tal com es pot veure, unes reixes en les quals les monges son en un costat i els familiars, visitants o d’altres persones a l’altre, això era el freqüent en tots el convents de clausura d’arreu de Catalunya fins i tot alguns tenien una cortina per no poder-les veure i només sentir les paraules.
Això que avui ens sembla un anacronisme, era un fet normal per sort hi va haver un Concili i va arreglar moltes coses dintre de la església. Van desaparèixer les reixes malgrat que moltes monges no ho volien, van tenir un grau més de llibertat, no gaire, ja que l’església no estat mai massa favorables a la llibertat de les dones, però ha permès que poguessin sortir i relacionar-se amb la societat que vivien, i adonar-se que el món es canviant, i també en certa manera involucrar-les en projectes que van més enllà de la vida contemplativa que fins llavors havien portat.
Es bo en tots el sentits aquest camí, que sense canviar l’opció de vida que van triar, poder fer altres coses, però cal que en pregunten tots en general, amb el rumb que porta l’església ja fa uns quants anys, això tornarà a canviar?
Tornaran les reixes? i les cortines? i la campaneta quan havia d’entrar el metge o algú altre?
Esperem que per el be tots això no sigui així. Si mes no que Sant Daniel continuï com fins ara.

divendres, 26 d’octubre del 2007

La Balconada






























La Balconada va començar com a un abocador comunitari fins que es van construir les cases que hi ha avui dia (construïdes cap als 70). Encara hi ha una casa antiga anomenada "la Culla" i també hi havia la "Casa Saies" davant de l'hospital de Sant Joan de Deu però aquesta va ser esfondrada fa un any. Cap a l'any 1985 es van afegir molts més edificis a la Balconada formant la part del mirador, on avui dia existeix la "barana del Mirador", que te vistes de la Manresa antiga en direcció La seu i la Renfe.
Al convent de Sta. Clara hi havia reixes per tal de que les monges no poguessin sortir i de que ens hi poguéssim acostar, però aquestes les van treure posteriorment.La Fonts dels llops situada prop del camp de futbol de Sant Pau, encara avui dia raja (o no).

Fàbriques per el record



Han ensorrat tantes cases i coses últimament que sembla que ja no tingui cap importància però sempre que miro un tros de paret penso en qui va viure o en quines condicions es va edificar.


Penso que ens hem tornat insensibles que moltes coses no són del tot necessàries. Deixem fer malbé i destruïm i no som gaire ecològics.
Fàbriques que ja no hi son:



  • Puig i Font

  • Les Puntes

  • Cal Carreras

  • Cal Puso

  • Cal Dalmau

  • Els Tubots

  • Fàbrica Nova

  • Cal Torrens

  • I moltes més ...


Al mateix temps han proliferat a les afores de Manresa una serie de polígons, no se veure-hi els avantatges, segur que hi són, però no seria inútil pensar-hi, reflexionar, primer promocionem barris a les afores, després allunyem el treball, després ens preocupa la mobilitat ... en fi fem servir una mica les experiències.


dilluns, 22 d’octubre del 2007

PTV



El PTV és un cotxe amb motor de moto. Es va fabricar a Manresa al carrer Mossén Jacint Verdaguer. Els seus propulsors van ser Perramon, Tachó i Vila, els quals donen el nom PTV a aquest cotxe. Actualment la empresa ha esdevingut internacional i es coneix amb el nom de Ausa, que suposu que la coneixeu ja. Avui dia es dedica a fer carretilles peró, fa tota classe de maquinària per a la construcció.
El cotxe es va fabricar en diferentes cilindrades, els cavalls oscil·laven entre 1 i 2, i no disposava de marxa enrere.
Actualment van fer una concentració a Montserrat i, a causa de les seves inclinades pujades, més d'un es va quedar a mig camí.

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Berenar campestre



Aquesta fotografia és de principi del segle passat, era una família menestral, el que avui en diríem classe obrera mitjana, es poden apreciar detalls molt curiosos, com pot ser el fet dels homes que porten espardenyes i una de les senyores (la meva àvia) una ombrel·la per tapar-se del sol.
També és curiós, al menys ho sembla, és la composició, s’ha de suposar que és una instantània, en canvi estan tots ben posats.
Això ens demostra en certa manera que per ser feliços, no cal tenir grans coses, només sortir el dies de festa i gaudir de la natura.Hem de suposar que el lloc on es feta la fotografia és a Les Planes, que era un dels destins del barcelonins d’aquella època, també podria ser, i això és més fàcil perquè era a bastant a prop on vivien, un paratge idíl·lic de la muntanya de Montjuïc anomenat Els Tres Pins.